Tel. - Whatsapp: 696 660 000 | Email: emailamacat@gmail.com
Holi Fest CEM Maria Grever Festa Major 2016 Parets Del Valles

ONAT FOUNDATION I AMACAT PROMOUEN UN HOLI FEST INCLUSIU A LA FESTA MAJOR DE PARETS DEL VALLÈS 2022

Onat Foundation i AMACAT s’uneixen per fomentar i desenvolupar el procés inclusiu de les persones amb diversitat a la Festa Major 2022 de Parets del Vallès, els alumnes de l’escola de Ca’n Vila i APINDEP Ronçana podran gaudir tot participant el Holi Fest amb els DJ’s Inclusius.

Què és el Holi ? 

El festival de primavera, també conegut com el dels colors i la festa de l’amor, es tracta d’una antiga festa religiosa hindú que s’ha tornat popular entre els no hindús en moltes parts del sud d’Àsia, així com persones d’altres comunitats. Se celebra principalment a l’Índia, el Nepal i altres regions del món amb poblacions importants d’hindús o les persones d’origen indi. El festival ha estat, en els últims temps, celebrat a parts d’Europa i Amèrica del Nord com una festivitat primaveral de l’amor i colors. Joli fa referència a Joliká, la malvada germana del rei Hiranyakashipu i tia del príncep Prahlada. Quan els poders que li van ser atorgats al rei li van encegar, creient-se l’única deïtat a la qual el seu poble havia de adorar, el príncep Prahlada va decidir seguir adorant Vishnu i enfurismar al seu pare. El rei va decidir castigar el seu fill cruelment, però res va canviar: Prahlada no anava a adorar al seu pare. És per això que la seva tia va decidir que l’única solució possible era matar el príncep i el va convidar a seure en una pira amb ella, que portava un mantell ignífug que el protegia de les flames. Però, en aquest moment, el mantell va canviar d’amo i va protegir a Prahlada, que va veure com la seva tia moria cremada per les flames. El déu Vishnu, aquell al que adorava el príncep, va aparèixer just en aquest instant i va matar al rei arrogant. La foguera és un recordatori de la victòria simbòlica del bé sobre el mal, de Prahlada sobre Hiranyakashipu i Joliká. El Holi se celebra el dia posterior a la foguera. A la regió de Braj de l’Índia, on Krishna va créixer, el festival se celebra durant 16 dies (fins Rangpanchmi) en commemoració de l’amor diví de Radha professava per Krishna, una deïtat hindú. Les festivitats marquen el començament oficialment a la primavera, i el Holi se celebra com a festa d’amor. Hi ha un mite simbòlic darrere de commemoració de Krishna també. El nadó Krishna té el seu característic color de pell blava, perquè la demonia gegant Putana el va enverinar amb la seva llet materna. En la seva joventut, Krishna es desespera si pell Radha just i altres Gopikas (nenes) li agradarà a causa del seu color de pell. La seva mare, cansada de la desesperació, li demana apropar-se a Radha i el color de la seva cara en qualsevol color que volia. Això que ell fa, i Radha i Krishna es va convertir en una parella. El colorit juganer de la cara de Radha en endavant s’ha commemorat com Holi. Més enllà de l’Índia, aquestes llegendes per explicar el significat de Holi (Phagwah) són comuns en algunes comunitats del Carib i Sud-amèrica d’origen indi com Guaiana i Trinitat i Tobago. Festival de Holi té un altre significat cultural. És el dia de festa fins al final i lliurar-se dels errors del passat, els conflictes finals mitjançant el compliment dels altres, un dia per oblidar i perdonar. La gent paga o es perdonen els deutes, així com fer front de nou amb les persones en les seves vides. Holi també marca l’inici de la primavera, i per a molts el començament del nou any. 


Com hauríem d’entendre el procés d’inclusió ?

Però de que parlem quan parlem d’educació inclusiva ?.

En primer lloc és important concebre 4 eixos:

Exclusió: Rebuig d’una persona o cosa, que queda fora del lloc que ocupava.

Segregació: Separació, marginació d’un grup social per raó del seu sexe, raça, cultura, o ideologia.

Integració: Incorporació o inclusió d’un tot.

Idees essencials de l’educació inclusiva 

L’educació inclusiva es presenta com un dret de tots els nens, i no només d’aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat (el normal és que els éssers humans siguin diferents) i d’equitat en l’accés a una educació de qualitat per a tothom. L’educació inclusiva no només postula el dret a ser diferent com un fet legítim, sinó que valora explícitament l’existència d’aquesta diversitat. S’assumeix així que cada persona difereix d’una altra en una gran varietat de formes i que per això les diferències individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l’aposta per una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l’escola. La inclusió comença acceptant les diferències, celebrant la diversitat i promovent el tracte equitatiu de cada alumne.

El procés d’inclusió pretén minimitzar les barreres perquè tota la comunitat, institucions, famílies, alumnes professors,… participin sense importar les seves característiques físiques, mentals, socials, contextos culturals, etc.

Des d’aquesta postura resulten criticables, pel seu caràcter excloent, els models d’integració basats en l’ús d’espais i temps separats per al treball amb determinats alumnes amb problemes. A canvi d’això s’afavoreixen les pràctiques educatives i didàctiques que no només acullin la diversitat sinó que treguin profit d’ella. És important eliminar els sistemes educatius segregatius i propiciar la recerca d’estratègies, metodologies i espais inclusius buscant que el dret d’Educació per a tots sigui una realitat. Perquè l’escola es torni inclusiva s’han d’identificar les barreres de participació perquè els alumnes adquireixin l’aprenentatge.

Si l’heterogeneïtat constitueix un valor, la homogeneïtzació a l’escola, que al seu torn ocorre com a resultat de les pràctiques selectives en els sistemes educacionals, és vista des d’aquesta perspectiva com un empobriment del món d’experiències possibles que s’ofereix als nens, perjudicant tant als escolars millor “dotats” com als “menys dotats”. Hi ha diverses propostes internacionals que mostren estratègies per a la inclusió total de l’alumnat encara que s’ha de prendre en compte que moltes vegades a causa de les característiques dels estudiants la inclusió total no s’aconsegueix. No obstant això hi ha maneres d’incloure i ser inclosos en la dinàmica regular de les escoles com la creació de mòduls d’aprenentatge, activitats, tallers, espais extra – escolars que propiciaran la inclusió i l’aprenentatge col·laboratiu.

Implementació

L’educació inclusiva suposa un model d’escola en què els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no diversitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l’escola integradora, adaptant la instrucció per donar suport a tots els estudiants.

En aquest model, els professors ordinaris i els professors especialistes ( muiscoterapeutes ) o de suport treballen de manera conjunta i coordinada dins el context natural de l’aula ordinària, afavorint el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d’acceptació, siguin quines fossin les característiques dels alumnes .

L’escola inclusiva forma part d’un procés d’inclusió més ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix ​​la transmissió de nous valors a l’escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d’exclusió; suposa crear un context d’aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d’un currículum comú; exigeix ​​una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d’una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

Com podem promoure l’educació inclusiva?

Per desenvolupar l’educació inclusiva haurem de contemplar i ser conscients dels següents aspectes:

Que els educadors tenen la formació, la flexibilitat i recursos per ensenyar als estudiants amb diverses necessitats i estils d’aprenentatge.

Assegurar que els jardins d’infants i escoles reben suport financer adequat i sostenible perquè totes les activitats i serveis siguin inclusives.

Conscienciar els pares per fer valer el dret dels seus fills a l’educació en els centres d’inclusió.

Permetre que tota l’educació inclusiva reformulada d’aquesta manera en la comunitat fomenti que la comunitat d’educadors especials, els treballadors socials, els pares i estudiants treballin junts i participin en l’el.laboració, execució i seguiment de l’educació, com una responsabilitat compartida.

Que els governs siguin responsables de l’aplicació de la legislació contra la discriminació, els mandats legals per a la inclusió i polítiques per eliminar les barreres

Volem seguir desenvolupant amb l’ajuda i suport de tothom:

Fortaleses i dons individuals, amb expectatives altes i apropiades per a cada nen.

Treball sobre els objectius individuals durant la seva participació en la vida de la classe amb altres estudiants de la seva mateixa edat.

La involucració dels pares en la seva educació i en les activitats de les seves escoles locals.

Una cultura escolar de respecte i pertinença. L’educació inclusiva ofereix oportunitats per conèixer i acceptar les diferències individuals, el que redueix l’impacte d’assetjament i intimidació.

Amistats amb una àmplia varietat d’altres nens, cadascun amb les seves pròpies necessitats i capacitats individuals.

Una afectació positiva tant en la seva escola i comunitat per apreciar la diversitat i la inclusió en un nivell més ampli.

AMACAT I ONAT FOUNDATION per la Inclusió

L’Associació de Musicoterapeutes i Arterapeutes de Catalunya AMACAT  és una associació sense ànim de lucre creada a Parets del Vallès l’any 2016 que té com a objectiu el foment, divulgació i la praxi de la musicoteràpia i les arts en benefici de la salut. La nostra feina és ajudar, recolzar, millorar, desenvolupar i fer créixer la salut física i psicoemocional de les persones. El nostre espectre d’acció inclou a persones amb necessitats especials, risc d’exclusió social i usuaris amb diferents graus  de deteriorament cognitiu i memòria com per exemple l’Alzheimer.

Actualment col·laborem amb l’Associació Catalana de Síndrome de Williams, Fundació Sanitaria Mollet, Ajuntament de Parets del Vallès, Ajuntament de Mollet, Canigó Serveis Geriàtrics, CDIAP (Parets, Granollers ….) Residència Centre de dia Els Meus Avis (Palau Solità i Plegamans), Casal de Joves Cal Jardiner(Parets del Vallès, Fundación Adecco, Centre de Estudis Musicals María Grever)… 

ONAT SPORTS FOUNDATION cerca el nexe d’unió entre l’administració pública i l’empresa privada per tal de fomentar i promoure la pràctica de l’esport sense afany de lucre i la seva difusió a la ciutadania a traves dels mitjans de comunicació social. Aconseguint la participació i la total integració en la societat de les persones amb diferents capacitats i fent de l’esport un factor corrector de desequilibris socials que contribueix a la igualtat entre els ciutadans.

Malauradament el Sergi ens va deixar en el que va ser el seu darrer ascens al “K2” precisament fent allò que més li agradava, la pràctica de l’esport i la solidaritat.

Ell ens ha contagiat a tots els que l’hem conegut de la seva força i el seu compromís amb l’esport i la societat.

Els alumnes de Ca’n Vila i APINDEP participen en el Holi Fest de la Festa Major de PArets del VAllès 2022

Apindep Ronçana Sccl és una Cooperativa de consum i usuaris de caràcter social i sense ànim de lucre. S’ofereixen serveis a la dependència, i està formada per persones amb diversitat funcional i familiars de primer i segon grau.

Can Vila és una escola d’educació especial d’àmbit comarcal que acull nens i nenes amb discapacitat intel·lectual, fet que fa necessari una atenció en un centre que disposi dels recursos específics i necessaris per la seva atenció.

L’objectiu és que els alumnes aconsegueixin la màxima autonomia en tots els aspectes, tant personal, social, com educativa. La finalitat és desenvolupar al màxim les seves capacitats per tal d’aconseguir la plena integració a la societat.

Les edats dels alumnes van des dels 3 fins els 21 anys.

Som una escola d’educació especial en la que s’atenen alumnes amb discapacitat intel·lectual (reconeguts pel CAD corresponent i amb un mínim del 33% de discapacitat) amb diferents patologies associades.

L’agrupació es fa en quatre departaments:

  • Atenció i educació integral
  • Primària (primer i segon cicle)
  • Secundària
  • Transició a la Vida Adulta
  • Habilitats bàsiques i d’interacció amb l’entorn
  • Aula integral de suport (AIS)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *